Educar és una de les tasques més complexes del nostre temps, però també una de què tenen més gran capacitat de generar il·lusió. Dóna cohesió, confiança i expectatives a una societat de ciutadans lliures, perquè és només a través de la formació i l'educació com es pot exercir en tota la seva magnitud la condició de ciutadà.
Educar és requisit essencial per al sistema democràtic. Sense democràcia pot haver educació, però sense educació, no pot haver democràcia. A més quanta més qualitat tingui el nostre sistema democràtic, més gran qualitat tindrà la nostra educació i viceversa.
L'educació garanteix el futur de la democràcia perquè, com succeeix en totes les societats, és el mitjà de transmissió de valors entre generacions. En la nostra societat aquests valors són els valors democràtics que guarda la Constitució: fan referència a la solidaritat, la convivència democràtica i el respecte a les diferències individuals amb l'objectiu fonamental d'aconseguir una més gran cohesió social.
Els valors calen. Sense valors el coneixement perd el seu sentit. La dificultat consisteix en com es transmeten aquests valors, ja que no és el mateix transmetre coneixements que valoris. Per a això és essencial que els docents aconsegueixin exercir la seva tasca en un clima de respecte, de tolerància, de participació i de llibertat.
Amb l'objectiu de què sigui efectiva aquesta transmissió de valors, cal també més implicació de les famílies i els mitjans de comunicació per fomentar que l'alumnat assumeixi de forma responsable els seus drets i deures, practiqueu la solidaritat i el respecte als altres. I és fonamental crear un entorn coherent amb els valors que volem transmetre.
Hem d'impulsar i promoure una educació integral que afavoreixi l'educació dels estudiants com persones i ciutadans preparats per enfrontar-se a un món obert i en continu procés de canvi. Ciutadans actius, que pensin sobre el que aprenen i que no deixin mai de preguntar-se pel coneixement que adquireixen. Que dubtin sobre el que els ensenyen, que proposin noves veritats. L'educació no és una simple adquisició de coneixements, conté molts altres objectius a més del d'aconseguir l'ocupabilitat.
La democràcia es basa en la idea de que ningú posseeix la veritat absoluta, de que aquesta no és patrimoni d'un únic individu ni d'una formació. Entén que la paraula no és patrimoni de ningú. La paraula és dialogo, acord, consens. La paraula és de tots i cada un, de totes i cada una, és indispensable.
L'educació i la paraula, la llengua, tenen una capacitat enorme de crear identitat en comunitat. Però comunitat no és aïllament ni retraïment ni exclusió, sinó al contrari: obertura, avenç i inclusió permanent. És un conjunt de persones que decideixen posar en comú, desenvolupar els seus interessos compartits. Per això la llengua, que tanta comunitat crea, no hauria d'utilitzar-se mai com a instrument de divisió, sinó com a expressió de tolerància i de suma.
Educar és educar en la paraula, en la llengua, i educar en el seu exercici en llibertat. És formar en la interculturalitat, en la inclusió de les diferències, en la diversitat. La democràcia és el dret a la diferència sense diferència de drets. Suposa estar disposat a deixar-se dir alguna cosa i no creure que un el sap tot i millor que els altres. Implica fins i tot reconèixer que necessitem dels altres, de nosaltres. És compromís, és dubtar de nosaltres mateixos, és deixar-se ajudar i és jugar-se una mica amb algú, jugar-se una mica al costat dels altres.
Estem en un moment difícil en què la societat espanyola està lluitant contra una crisi econòmica que al meu judici és també una crisi de models socials, polítics, en definitiva una crisi de valors. Hem de pensar a superar-la però sobretot a afrontar-la de tal manera que no es reprodueixi un model depredador, especulador, que només cerqui resultats a curt termini. Per a això cal la unitat.
Atès que el canvi de què tant parlem el volem tots, hem de ser tots qui col·laborem perquè es produeixi: administracions, institucions, agents i per descomptat els ciutadans. Per on començar a canviar les coses? Crec fermament que en aquests moments difícils l'educació pot ser aquesta força de canvi, progrés i unitat que es necessita.
L'educació, que actua en temps present, immediat, però s'orienta sempre a futur, és l'eina més adequada per tallar amb atenció artesana aquest avenir que volem. Garanteix el ple exercici de la ciutadania democràtica, responsable, lliure i crítica i resulta fonamental per a la constitució de societats avançades, dinàmiques, equitatives, justes.
Segueixo pensant que el millor camí per a la nostra educació és posar-nos d'acord sobre els objectius i mesures que necessita i impulsar-les entre tots sense dilació i sense dubitacions. Però potser hi ha qui prefereix pensar que la paraula, que la veritat absoluta, és seva, i per això esborra paràgrafs sencers quan no es reprodueix una de les seves comes. I per això prefereix pactar amb ell mateix.
La ciutadania no vol sobresalts ni canvis efectistes en matèria educativa. No vol que buidem els llibres i que els tornem a omplir de veritats absolutes, cada un amb la seva. Vol veure els polítics treballar, precisar, concretar mesures que suposin una millora en la seva educació quotidiana. Però una millora que no duri només una legislatura, sinó que es prolongui durant lustres.
No podem enderrocar el sistema per inaugurar un nou, perquè el pagarien tots els escolars. Els pares, els mestres, els estudiants, ens demanden millores educatives, no canvis de models.
El Pacte d'Estat per l'Educació l'han impedit motius que res no han de veure amb l'educació, "comes" que no alteraven l'avenç d'una frase. Però el Pacte, encara que era la via més ràpida per millorar, no era una fi en si mateix, i per això el Ministeri d'Educació segueix treballant amb el pensament posat en els ciutadans i en les seves demandes per millorar l'educació al nostre país.
Treballem ja, amb totes les nostres forces, per posar en marxa els 12 objectius sobre els quals hi ha un ampli consens social. Els ciutadans i en especial la comunitat educativa ens fan costat i ens demanen que avancem i que l'aconseguim.
Els puc anunciar que hem convocat per a aquesta mateixa setmana, el dia 19, a la taula sectorial de l'ensenyament públic; i al dia següent, a la taula sectorial per a l'ensenyament concertat. Aquest mateix dia es reuneix el Consell d'Universitats, en què participen tots els rectors; el dia 25, la Conferència General de Política Universitària, amb participació dels consellers autonòmics amb competències en matèria d'universitat. Al dia següent es troba la taula d'associacions de mares i pares, i dijous 27 s'ha fixat una reunió de la Conferència Sectorial d'Educació que, com saben, aglutina els consellers d'Educació de totes les comunitats autònomes.
Com veuen, no hem trigat gaire temps a decidir i a executar la que era la nostra convicció: que es pot fer molt per l'educació i que comptem amb el suport social suficient com per a fer-ho.
Amb tots aquests representants que he esmentat, amb totes aquestes taules, desenvoluparem les mesures i polítiques educatives que hem proposat i que creiem que poden ajudar el nostre país. No són veritats absolutes, són veritats consensuades, objectius definits entre tots, accions equilibrades i realistes.
He dit sempre que el Ministeri no ha estat tancat per ànec. Aquest Ministeri ha estat treballant i seguirà fent-ho amb determinació pel bé de l'educació, per frenar el fracàs i l'abandonament escolar i per incrementar el perfil de qualificació de tots els joves.
Disposem d'una de les generacions millors formades de la Història i en aquest sentit, per molt que alguns el repeteixin, qualsevol temps passat no va ser millor. Però hi ha aspectes en què hem de fer un esforç important, reptes que coneixem molt bé i afrontarem:
- Millorar els resultats en comprensió lectora i en càlcul matemàtic.
- Aconseguir l'èxit escolar de tots els estudiants en l'educació obligatòria i promoure la seva continuïtat en estudis posteriors en el marc de la formació i l'aprenentatge durant la vida.
- Reduir les taxes d'abandonament escolar prematur incrementat el nombre de joves amb titulació d'educació secundària postobligatòria (formació professional de grau mitjà o batxillerat).
- Donar suport més i millor als professors, sense cuyo esforç, sense cuyo sacrifici, no seria possible l'educació.
Són metes concretes, objectius realistes. Hi ha determinació política i suport ciutadà per perseguir-les.
L'educació és la millor política social, la que més garanteix la igualtat d'oportunitats en la vida. Ja disposem d'un dels sistemes educatius més equitatius del món, destacable per la seva capacitat per oferir les mateixes expectatives de formació a tots els ciutadans amb independència de què procedeixin o no de col·lectius en risc d'exclusió.
I aquest és el valor que no canviarà amb tots els canvis que emprendrem. El sistema d'educació a Espanya seguirà sent de qualitat i equitatiu, d'excel·lència i inclusiu. Seguirà sent un sistema amb dimensió social.
Prova d'això és l'aposta decidida d'aquest Govern per les beques, que suposaran en el curs 2010-2011 una inversió total de 1.203 milions d'euros i un augment d'un 3,5%. En un moment de dificultats financeres com aquest, crec que més que d'un percentatge, estem parlant d'un clar compromís.
Establertes inicialment per compensar l'absència d'ingressos que comporta la dedicació plena als estudis universitaris, les beques salari s'amplien ara als estudis de cicles formatius de grau superior, incrementant-se els seus fons en 82 milions d'euros. També s'actualitzen els llindars de renda familiar de qui les sol·liciten, de manera que segons els càlculs podran beneficiar-se d'elles un 285% més d'alumnes que anteriorment.
Aquesta és, per a nosaltres, la manera de parlar d'educació. Amb compromisos i amb fets que parlen de l'aposta per l'excel·lència i l'equitat.
Són les accions que la ciutadania ens demana, accions educatives acompanyades de valors; educació bona i bona educació. El mateix que va permetre aconseguir al moment oportú la democràcia a Espanya (el respecte, les paraules compartides i la determinació) aconseguirà que millorem el sistema educatiu.
Moltes gràcies.
