Bon dia,
És un plaer per a mi poder estar en aquest plenari davant tots vostès i poder transmetre'ls dins aquesta Conferència Internacional sobre els Models d'Integració de les TIC en l'Educació, el model Escola 2.0, un model que pretén introduir en l'educació espanyola elements d'innovació i modernització necessaris, ara que complim la primera dècada del segle XXI.
És un fet palpable que vivim en un món que és cada vegada més canviant i que avança amb vertiginosa rapidesa. Vivim en una societat exigent, que ens obliga a anar un pas per davant, i que ens demanda que siguem capaços de reaccionar davant les necessitats que avui encara costen imaginar.
I, en aquest món i aquests temps tan complicats que ens exigeixen un esforç de renovació i preparació continua, l'educació es converteix en la clau per afrontar un futur que ja és present. El desafiament és comprendre el context canviant sobre el qual dissenyar l'educació dels més joves.
Hem de ser capaços de trobar noves maneres de fer les coses. I per fer les coses de manera diferent, hem d'aprendre a veure-les d’altra manera, des d'una altra perspectiva.
Fa pocs mesos ja anunciava Andreas Schleicher, el responsable de les Avaluacions PISA, que els 10 llocs de treball més sol·licitats als Estats Units durant 2008, no existien el 2004. Paral·lelament, uns altres estudis afirmen que el 60% dels nens i nenes que avui tenen 5 anys treballaran en ocupacions que avui no existeixen.
I aquesta és la visió que ens amara a l'hora de posar en marxa un Programa tan ambiciós com Escola 2.0. Una visió que no és una altra que la de respondre a la necessitat de l'actualització de les aules i de la modernització del sistema educatiu. La visió d'anar un pas per davant, de millorar el futur dels nostres joves.
Per això, el Govern d'Espanya sent molt conscient de totes aquestes realitats però també d'aquests desitjos, decideix situar a l'educació en l'epicentre de l'acció política. Per això decideix apostar pel seu principal valor: els ciutadans i pel futur d'aquests: l'educació.
I per aquest motiu, la primavera de 2009 neix el Programa Escola 2.0 presentat pel President del Govern. Un Programa innovador d'integració de les TIC en els centres educatius sostinguts que té en compte l'ús personalitzat d'un ordinador portàtil per part de cada alumne. Un programa que cerca que les aules disposin de pissarres digitals, connexió sense fil a Internet i que gairebé 400.000 alumnes tinguin el seu propi ordenador personal portàtil, amb què puguin continuar treballant, fent els seus deures, a casa.
Escola 2.0 s'estendrà progressivament en els anys successius fins a assolir l'últim curs de l'Ensenyament Secundari; i tot això en col·laboració i el cofinançament de les comunitats autònomes.
Avui, puc afirmar que les TIC no són una possibilitat, sinó una realitat. Les TIC han inundat el nostre món i l'han revolucionat de manera que pràcticament cap faceta de la nostra vida quotidiana s'ha mantingut al marge d'aquests canvis motivats per les TIC. Tant l'accés a la cultura, les relacions socials i familiars, les formes d'oci o de comunicar-se han canviat. Per la qual cosa el sistema educatiu no pot ni ha de romandre al marge de la nova realitat sociològica que les TIC han creat.
El programa Escola 2.0 introdueix factors profundament innovadors en el procés d'integració de les TIC en el sistema educatiu, atès que cerca que aquestes siguin un instrument educatiu més de tots i cadascun dels alumnes de manera continuada i no esporàdica. Cerca, entre altres coses, que l'ordinador portàtil es converteixi en un més dels materials educatius com el llibre de text, el quadern, el material de dibuix o la calculadora. En definitiva, cerca ser tots els recursos a la vegada.
Escola 2.0 es basa en diversos eixos d'intervenció. En primer lloc les Aules digitals. Es vol dotar de recursos TIC, com els deia anteriorment, als alumnes i els centres: ordinadors portàtils per a alumnes i professors i aules digitals amb dotació eficaç: projector i pissarra digital interactiva, connexió a Internet en cada aula, router wi-fi dins l'aula, armaris per connectar els portàtils. També, pretén garantir la connectivitat a Internet i la interconnectivitat dins l'aula per a tots els equips.
El projecte Escola 2.0 transcendeix el marc clàssic de l'aula i aposta per portar la integració de les TIC al domicili de l'alumne. Pretenem que en horaris d'estudi dels alumnes a casa seva, aquests disposin d'una connectivitat adequada a les seves necessitats.
I el més important, s'està treballant per assegurar la formació del professorat no només en els aspectes tecnològics sinó sobretot en els aspectes metodològics.
Estem convençuts que el verdader potencial de les TIC radica principalment en la seva capacitat per a la interacció, per a la comunicació de les múltiples representacions de la informació i per a la construcció conjunta de coneixement. I per a això cal una reformulació de la pràctica pedagògica que doni un més gran protagonisme a la col·laboració entre iguals, a la participació activa dels alumnes en el seu propi procés d'aprenentatge i a l'increment dels processos d'individualització, mitjançant un més gran foment de la creativitat i de l'autonomia. Això exigeix que l'esforç de formació no vagi encaminat exclusivament als aspectes tècnics sinó que recalqui especialment en els aspectes metodològics i didàctics.
D'altra banda, cal generar i facilitar l'accés a materials digitals educatius ajustats als dissenys curriculars a professors, alumnes i famílies. A més s'ha impulsat el foment per part de la indústria editorial de la creació de continguts educatius digitals adaptats al currículum oficial.
Escola 2.0 arribarà al final de curs a gairebé 400.000 alumnes de tot Espanya. Arribarà a aquests nens, als nostres fills, a aquests petits ciutadans que utilitzen amb la intuïció i la complicitat de què ha nascut a la vegada que l'ordinador, una tecnologia que està ocupant el seu temps d'oci, que està determinant la seva forma de relacionar-se, de comunicar-se i d'expressar-se.
I per això, avui, més que mai no hem de ser capaços d'interpretar bé el futur, d'interpretar la Societat Xarxa perquè el passat ens ha ensenyant entre altres coses que la bretxa social més antiga de la història és l'accés a l'educació i el nivell educatiu dels ciutadans.
Escola 2.0 permetrà exportar per primera vegada del sud al nord un model educatiu modern, innovador i amb una profunda capacitat transformadora del model d'ensenyament - aprenentatge, propi del segle XXI.
La Península Ibèrica, amb l'experiència del Projecte Magalhaes a Portugal i Escola 2.0 a Espanya, es converteix en focus de referència internacional per a l'extensió de les TIC en l'Educació.
M'enorgulleix dir que, per primera vegada en la nostra història, liderarem un canvi i seran uns altres els que es pugin a aquest tren que ja s'ha posat en marxa.
Finalment, vull insistir que vivim en una societat cada vegada més mutable i l'educació també ha de canviar en benefici del futur, del nostre futur.
Tenim l'obligació de modernitzar l'educació i el sistema educatiu perquè aquest respongui als reptes del segle XXI. I hem de fer-ho, com ho estem fent, amb projectes tan importants i innovadors com Escola 2.0. Però, sobretot, hem de fer-ho perquè el nostre país no pateixi incomunicació en l'era de la comunicació.
Arriba ara el moment en què les noves tecnologies assumeixin un paper central en l'ensenyament. Si parlem d'Economia del Coneixement i de Societat de la Informació com els models en què aquestes tecnologies estan perfectament integrades en la vida i el treball de les persones i treuen partit d'elles en qualsevol àmbit de la seva professió o el seu oci, sembla lògic començar per construir una veritable Educació de la Informació i el Coneixement.
A l'hora de posar marxa el programa Escola 2.0, el Govern l'ha entès com una aposta per la qualitat del sistema educatiu però també com una aposta per la igualtat. Els nostres joves segueixen aprenent a manejar les noves tecnologies principalment en l'àmbit familiar, sense oblidar que encara avui per a un 30% dels nens i nenes de 10 anys només l'escola garanteix l'accés a les TIC. Qualitat en educació ha de ser la suma d'equitat i excel·lència
Aquesta és la nostra meta com a país, però també la meta a Europa: més educació, de qualitat i per a tots. És a dir, una educació on l'excel·lència i la dimensió social siguin compatible. Sense exclusions.
Ja hem traspassat l'ecuador de la Presidència Europea d'Espanya. El nostre objectiu era col·locar a l'educació en el cor de la nova estratègia 2020 de la Unió Europea, aprofundir en la seva dimensió social i garantir les competències bàsiques en els nostres joves i enfortir la modernització de l'educació.
A punt de complir-se el primer trimestre presidencial, la Comissió Europea ja ha introduït a l'educació entre els seus cinc objectius estratègics per a 2020. L'ha situat com a eix de desenvolupament fonamental al costat del lloc de treball, la investigació i la innovació, el canvi climàtic i l'energia i la lluita contra la pobresa.
Seguim treballant perquè aquesta dècada que comença sigui cada dia millor. I aquesta és la nostra tasca, la de tots els qui estem aquí, preocupats, compromesos i sensibilitzats amb la millora del sistema educatiu, però també de la resta de la societat.
L'educació, amics i amigues, és l'única inversió de millora col·lectiva. L'única que garanteix el nostre desenvolupament, l'única que garantirà el nostre creixement com a europeus.
Moltes gràcies.
