Vicepresident.
Vicepresidenta.
Ministre, ministra, autoritats.
Delegats, convidats, universitaris:
Des d'Espanya, avui vull enviar una salutació a totes les delegacions, països i continents assistents a aquest acte, i el faig amb el cor de la universitat europea, cor que fa referència no només a un sentiment sinó a un acord de solidaritat i d'amistat.
No és la primera vegada que vinc a Cuba a participar en una trobada com aquest en què s'uneixen coneixement, debat, educació i universitat. En la meva última visita vaig tenir l'oportunitat de dirigir-me a vostès com rector i en representació dels rectors europeus.
Llavors els vaig saludar i ara els saludo, que és tant com dir que els vull salut en tots els sentits de la paraula. I sense educació la salut no és plena.
Ens trobem en el procés de conformació de l'Espai Iberoamericà del Coneixement. L'any 2010 ve a ser, sense ser declarat així explícitament, l'any de l'educació, més educació de qualitat i per a tots. Perquè només així aquest món serà millor, la universitat és i ha de ser una xarxa de relacions i d'amistat. Per això estem aquí, amics cubans, amics de tants països.
L'actual Presidència espanyola de la Unió Europea es proposa que Europa no es tanqui sobre sí mateixa. Volem que el nostre treball contribueixi a reforçar un espai d'equitat, de qualitat, d'interrelació d'Europa amb Iberoamèrica.
Ens enfrontem a un desafiament. Hem de situar l'educació en el cor d'un nou model econòmic, l'educació és el cor de l'economia. Això ens permetrà lluitar contra una crisi que ens afecta. En aquest canvi de model necessitem d'aquesta equitat i d'aquesta qualitat, sí. La qualitat sense equitat és elitisme, la qualitat sense equitat és discriminació.
Cada país ha de liderar el seu propi procés transformador cercant aliances i estratègies comunes i enriquidores. Però atès que la meta és similar, els nostres camins ja s'assemblen. Així doncs, dialoguem sobre educació de tu a tu, amb confiança, en termes d'igualtat i sobre interessos compartits. Cooperació, comunitat. Treballem junts, compartim. Aquest és el camí.
Coneixem les nostres debilitats… Hem de donar al professor i a les comunitats educatives el protagonisme que correspon en aquest procés. Cal reforçar la seva formació i la seva tasca. Ser professor, ser mestre: reconeguem aquesta tasca.
Es requereixen a més noves formes d'ensenyar i d'aprendre i, no menys important, cal l'impuls a la innovació i la investigació. Vivim processos d'internacionalització i de modernització de l'educació. L'educació és la millor política social, l'element determinant de l'equilibri social. Només amb la cultura i amb l'educació podrem afrontar la misèria, la pobresa, la ignorància i el dolor del món.
El coneixement és el principal valor i l'única possibilitat. Coneixement i formació és el camí. La universitat ens permet espais per al nostre desenvolupament personal, integral, per a l'exercici professional, per a la decisió de la manera en què exercirem la nostra tasca pel bé de la societat. Hem de transferir el coneixement, vincular-ho al desenvolupament local i social, respondre a les demandes socials i generar benestar.
Cuba és sempre un espai d'hospitalitat per al debat i la reflexió universitària. Un lloc per al pensament i l'amistat. I si de salut parlem, la salut és també la salut social que no és només la salut de tots, és la salut de tots i cada un. És la salut singular de cada vida irrepetible que es conjuga amb un projecte públic i comú, i això és l'educació.
Un món millor és sempre un món més just i més lliuri. Només la ciència, l'educació i la formació el faran possible. I per això, agraïts, estem aquí. Sense amistat no hi ha educació, sense amistat el món no serà millor. Les universitats, els universitaris, estem convocats a aquest desafiament.
Moltes gràcies.
