1. INTRODUCCIÓ
Gràcies Sra. Presidenta.
Senyories, comparec a petició pròpia en aquesta Comissió d'Educació i Esport del Congrés dels Diputats per donar compte del treball que estem desenvolupant per assolir un Pacte d'Estat Social i Polític per l'Educació.
Com Vostès coneixen el Govern ha plantejat al conjunt de la societat espanyola, i molt especialment a les Administracions i a la Comunitat Educativa la necessitat d'assolir un Pacte que doni estabilitat al nostre sistema educatiu i que sent les bases per a la millora de la nostra educació i la nostra formació.
Amb això, el Govern no ha fet sinó respondre en sentir majoritari de la societat espanyola que considera que l'educació és un afer d'Estat, i que, per damunt de les nostres legítimes diferències, tots hem de treballar sobre unes bases comunes i compartides.
És un afer crucial i un encàrrec directe que he rebut del President del Govern i com el Ministre d'Educació, he vingut desenvolupant durant els últims mesos els contactes, accions i treballs necessaris per assolir aquest acord.
No és la primera vegada que parlem d'aquest Pacte en seu parlamentària. Una vegada coberta una primera fase de reunions i contactes amb les CA, els agents socials, les associacions de pares i mares, d'alumnes i amb la Comunitat Educativa en el seu conjunt, i després d'haver-me reunit amb els portaveus dels grups parlamentaris en dues ocasions, considero essencial comparèixer en aquesta Comissió per exposar-los el treball realitzat i el que queda per fer.
La meva compareixença durant el dia d'avui en aquesta Comissió té un doble significat. D'una banda, vull presentar-los amb absoluta transparència els avenços desenvolupats i els propers passos a donar, per a després escoltar les seves propostes i tractar de trobar el més gran consens possible. Per un altre, considero que aquest diàleg entre les forces polítiques representatives, té també que celebrar-se, amb llum i taquígrafs, aquí en seu parlamentària on resideix la sobirania dels ciutadans.
Estic convençut que aquest debat públic que celebrarem avui serà constructiu, que cada un exposarem la nostra visió del que hem de fer per assolir un Pacte per l'educació, però hem de fer-ho des del convenciment de que la societat ens està demandant un esforç compartit i està esperant de tots nosaltres que assolim aquest objectiu. No volen que ens enfrontem sinó que afrontem junts les qüestions. Sé que tots Vostès estan d'acord en que el Pacte cal per abordar els reptes l'educació al nostre país, i per això els agraeixo per endavant les seves propostes i iniciatives a aquest respecte.
2. BREU RESUM DEL TREBALL DESENVOLUPAT
Senyories, des de la meva primera compareixença en aquesta Cambra el maig de l'any passat he mantingut reunions amb la totalitat dels Consellers d'Educació i d'Universitats de les CA, amb les associacions representatives de la Comunitat Educativa amb els agents socials, sindicats i empresaris, i amb els grups parlamentaris.
En totes aquestes reunions he constatat dues coses. La primera, que existeix coincidència en tots els àmbits socials, educatius i econòmics d'aquest país en la necessitat d'assolir aquest gran acord assentit en bases comunes. La segona, que també hi ha voluntat en totes les parts.
Ja que bé, si tots coincidim en la urgent necessitat del Pacte i tots tenim voluntat per construir entre tots els consensos necessaris, llavors el Pacte serà possible. Ara bé, hem de coresponsabilitzar-nos entre tots ja que és més necessari que mai no aprofundir en el que ens uneix, que és molt, i no esgrimir permanentment les nostres diferències. La legítima exhibició de les nostres singularitats no ha d'impedir que puguin coexistir en un espai comú. Ara es tracta més de procurar-ho que d'impedir-ho.
Fruit de les converses i reunions mantingudes amb CA, Comunitat Educativa i Grups Socials i Polítics durant setembre, octubre i novembre de 2009, el passat 16 de desembre de 2009 es va celebrar una Conferència Sectorial d'Educació en què el Ministeri d'Educació va lliurar als Consellers Autonòmics un document que contenia les línies bàsiques del que entenc, una vegada escoltades totes les posicions, representen les bases sobre les quals havíem de treballar.
Durant aquella reunió es va posar de manifest una disposició general i una voluntat política inequívoca de treballar per aconseguir assolir un gran acord.
El text que es va fer lliurament als Consellers era un document de debat, obert a noves incorporacions d'aspectes no establerts, i que no contenia encara propostes concretes. En aquesta reunió se'n va recordar que les CA remetrien abans del 15 de gener les seves propostes al Ministeri per tal de celebrar una nova Conferència Sectorial al final de gener.
Paral·lelament hem mantingut reunions amb sindicats, associacions d'empresaris, representants d'associacions de pares i mares, professors i alumnes. Ometo relatar tots i cadascun d'aquestes trobades i les seves dates de celebració. En totes elles, com els deia anteriorment, he trobat esperit constructiu i voluntat de treballar de manera conjunta per aconseguir aquest gran objectiu que ens hem proposat com a país.
També hem mantingut una sèrie de reunions amb certa regularitat amb el Partit Popular, principal partit de l'oposició. Estic convençut que comprenen que el PP és la principal força política de l'oposició, representa 10 milions de ciutadans i és, juntament amb el Partit Socialista un partit amb opcions de govern. Existia la necessitat també de confirmar la possible viabilitat del Pacte, i una vegada confirmada, tal com vaig anunciar el passat dia 29 de desembre, hem continuat dialogant per avançar en la consecució d'aquests acords.
Per tant, no vull que la resta de grups parlamentaris vegin aquestes reunions com una desconsideració. En qualsevol cas, els asseguro que, tal com he tingut oportunitat de comentar-los en les últimes reunions que he mantingut amb Vostès durant aquesta setmana, el nostre propòsit no és excloure a cap força política parlamentària, sinó al contrari. Volem i volem que totes estiguin representades en aquest Pacte. I en qualsevol cas escoltar les seves posicions i les seves aportacions al Consens. El que com bé saben no consisteix simplement a reproduir cada Programa Electoral.
Com ja coneixen el Partit Popular va presentar a l'opinió pública un document d'elaboració mateixa que contenia les seves propostes. Nosaltres, lluny de desqualificar-ho, vam llegir amb deteniment el seu contingut i l'hem analitzat conjuntament amb el mateix Partit Popular.
Senyories, després de l'anàlisi de les propostes que ens van fer arribar les CA (11 Consellers i conselleres ens van enviar els seus documents, i les 6 Comunitats governades pel PP van fer seu el document elaborat pel PP), i els 23 documents que rebem del conjunt de forces socials, associacions i comunitat educativa, elaborem un document amb propostes d'acció concretes que tractava de cercar els punts en comú del conjunt d'iniciatives.
Vull agrair totes les contribucions en forma de 35 documents que contenen idees i propostes constructives que ens ha servit per fer un primer text sobre el qual organitzar el debat.
Aquest text va ser lliurat a totes les CA en la reunió de la Conferència Sectorial del passat 27 de gener. En aquesta reunió no preteníem tancar cap acord, sinó que enteníem que havíem de fer lliurament a les CA de la proposta de treball en un àmbit institucional com és la Conferència Sectorial.
Aquesta no és una qüestió merament formal. Respon també a un esperit de com entenem que han de fer-se les coses, i crec que el lliurament de la proposta en una Conferència Sectorial on estan representades les diferents Administracions Educatives és una obligació democràtica. Igual que l'és fer-ho avui aquí en seu parlamentària, on resideix la sobirania ciutadana, sense perjudici que els hagi lliurat directament el document als diferents grups durant els últims dies en les reunions que hem mantingut.
Només llavors, després de celebrada la Conferència Sectorial d'Educació, presentem la nostra proposta de Pacte per l'Educació als mitjans de comunicació per fer també partícip a l'opinió pública i al conjunt de la ciutadania de les bases i idees inicials sobre les quals entenem ha d'articular-se aquest acord.
Al dia següent de la celebració d'aquesta Conferència, és a dir, el 28 de gener de 2010 vaig acudir al Consell Escolar de l'Estat, on estan representats el conjunt d'agents socials i la Comunitat Educativa, per presentar el document i debatre sobre el seu contingut.
Per finalitzar aquest breu relatorio de reunions i trobades, he mantingut durant aquesta setmana reunions amb pràcticament tots els grups parlamentaris d'aquesta Cambra, per explicar-los el contingut de la proposta i per intercanviar punts de vista sobre continguts i formes de procedir durant les següents setmanes.
CALENDARI FUTUR
Senyories, pas a descriure'ls breument, abans d'entrar en els continguts concrets del Pacte, el calendari de treball que hem perfilat per a les següents setmanes.
En la Conferència Sectorial del dia 27 plantegem a les CA que una vegada examinada amb detall la proposta presentada, ens fessin arribar les seves aportacions per enriquir el document abans del proper dia 15 de febrer. Així ho hem demanat al conjunt d'agents socials i comunitat educativa, i també als grups parlamentaris amb què he mantingut reunions en els últims dies, per bé que és cert que alguns de Vostès ja m'han fet lliurament de les seves propostes.
L'objectiu és incorporar aquestes propostes per tenir un document molt més avançat que discutiríem en una reunió de la Conferència Sectorial que volem celebrar al final d'aquest mes de febrer.
Vull recalcar que el text no és una proposta que es redueix a fixar la posició del Govern, ni del Partit Socialista, sinó que ha estat elaborat tractant de trobar els elements comuns i compartits de totes les idees de la rica, diversitat de la societat i la comunitat educativa. Per tant, és un text per al debat i obert a suggeriments i iniciatives.
3. BASES I PROPOSTES DEL PACTE
Senyories, no faré una presentació detallada de les 104 propostes d'acció concretes englobades els 16 epígrafs del document sobre el Pacte Social i Polític per l'Educació. Entenc que sobre moltes d'elles existeix un ampli acord i consens, per la qual cosa els vull exposar el marc general en què s'han elaborat, i m'aturaré en aquelles que han suscitat més debat.
La Proposta del Pacte té un horitzó clar i determinant. Estem pensant en com ha de ser el nostre sistema educatiu a partir dels anys 2015-20. Algú pot pensar que és un horitzó llunyà, però tots els qui estem aquí som conscients que els grans canvis, sobretot en educació, necessiten un espai temporal adequat.
L'educació i la formació seran factors determinants per sortir enfortits com país de la crisi econòmica actual, i això exigirà una voluntat política i social que estigui a l'altura d'aquest repte que tenim com a país. La societat espanyola ja ha pres consciència d'això, de tal manera que un 92% dels ciutadans consideren absolutament crucial assolir un gran Pacte per l'Educació per garantir el benestar futur de la nostra societat. Com a responsables polítics hem d'estar a l'altura d'aquesta demanda social, i per això que reitero la meva invitació a l'acord, al diàleg i al consens.
Per assolir els objectius que tots volem en la propera dècada necessitem dotar el sistema d'estabilitat normativa. A través de les nombroses reunions mantingudes he pogut constatar que existeix un acord bàsic sobre aquest afer.
Per això en aquesta proposta s'assenyala que existeixi un compromís davant els ciutadans de que els possibles canvis normatius presents i futurs que es puguin adoptar amb relació a qüestions que siguin acordades, exigeixin d'una majoria parlamentària de dos terços.
Aquesta proposta no respon de cap manera a la idea d'excloure a les forces polítiques no majoritàries d'aquests canvis. Res més lluny de les nostres intencions. Ni tampoc no estem reclamant canvis normatius que exigirien reformes constitucionals i dels reglaments de les Corts. La nostra intenció consisteix únicament a adoptar un compromís entre totes les forces polítiques i parlamentàries per garantir aquesta estabilitat normativa.
Però estem oberts a trobar una fórmula que satisfaci tots els grups, que no incomodi ningú i que garanteixi que podem assolir l'objectiu que es persegueix. Es tracta de supeditar els interessos de partit, i fins i tot de Govern, als interessos del país.
Una altra de les bases sobre les quals existeix un gran consens és que aquest Pacte ha de tenir un compromís de millora del finançament de la nostra educació. Si en aquest moment la inversió en educació al nostre país és del 4,92% del PIB, necessitem progressar en les xifres i acostar-nos a la mitjana dels països europeus més desenvolupats en aquest horitzó 2015-20.
Però no ha de ser només un pacte per a 2020, sinó que també ha d'haver un compromís explícit sobre les mesures immediates que han d'adoptar-se. Volem que hi hagi una proposta anual que tingui en compte les mesures concretes que adoptaran, de tal manera que estiguin vinculades a una memòria i a un compromís econòmic per a la seva realització.
En més d'una ocasió he manifestat que si la societat espanyola vol fer realitat aquesta aposta pel seu futur, aquesta aposta per l'educació, hem de portar aquestes conviccions als pressupostos, i per tant, confio que el conjunt de les Administracions Educatives ens coresponsabilitzem en aquesta tasca.
Senyories, hem d'adoptar polítiques educatives que garanteixin en l'horitzó 2015-20 que el 85% dels nostres estudiants tinguin una formació equivalent a formació professional de grau mitjà o batxillera i això els permeti el ple desenvolupament personal i la seva ocupabilitat.
Tots els informes internacionals diuen que l'any 2020 el 80% dels llocs de treball exigirà una formació qualificada, i per tant no només ens juguem el futur educatiu dels nostres ciutadans, sinó també la cohesió social i el benestar del conjunt de la societat espanyola.
Tenim l'experiència d'un país que ha aconseguit resultats educatius extraordinaris des del punt de vista de l'equitat - arribant a ser reconegut com un dels sistemes més equitatius del món - i que ha aconseguit l'extensió i universalització de l'ensenyament.
Però tenim moltíssimes coses que millorar. La primera, reduir dràsticament el fracàs i l'abandonament escolar que assoleix un 30%. El verdader desenvolupament de l'equitat de la nostra educació no serà complet fins que no aconseguim atendre adequadament a aquest percentatge d'estudiants que no tenen un títol d'ensenyament obligatòria i que tenen, i tindran encara més en el futur, molt difícil la seva inserció laboral i la seva inclusió en la societat.
Però des del punt de vista educatiu hem de canviar algunes coses. En primer lloc, introduir una més gran flexibilitat en el sistema educatiu, que al nostre judici és excessivament rígid. L'experiència ha demostrat que hem de cercar la forma perquè cap estudiant amb dificultats es quedi fora del sistema sense cap possibilitat de reinserir-se en ell.
En la Proposta de Pacte es plantegen algunes iniciatives perquè hi hagi més permeabilitat entre els diferents nivells educatius, tant en sentit vertical com horitzontal, que sigui possible acreditar el més après, i que la societat valori els diferents camins pels quals una persona pot aprendre i formar-se.
Un dels elements claus on entenem que cal superar aquestes rigideses ha de veure amb l'última fase de l'ensenyament obligatòria. Segons la nostra anàlisi, és aquí on hem de prendre mesures per flexibilitzar el sistema.
Així, hem proposat que en l'últim any de l'ESO poguessin obrir-se models que permetin alguna opcionalitat. La idea també és que aquest quart curs de l'ensenyament obligatòria té un caràcter orientatiu. Volem que de veritat orienti els estudiants, que no expulsi del sistema a qui no s'acobli directament a un model rígid. I per a això es proposa en el text que hi hagi dues orientacions, opcions, perfils (cerquin la paraula que vulguin), un més orientat al Batxillerat i un altre a la Formació Professional. Entenem que això permetrà el que ens importa: que els estudiants puguin trobar més camins i més sortides a la seva formació. I que la decisió no comprometi tota la seva formació ni la seva vida de manera tancada i irreversible.
En aquest sentit, creiem que la societat del segle XXI exigeix una formació permanent. I per això considerem que és fonamental donar un pas més en aquest horitzó educatiu. A Espanya, els anys 70 el debat consistia a veure com aconseguíem escolaritzar dels 6 als 14 anys. Posteriorment vam fer alguna cosa diferent, aconseguir una escolarització cuyo horitzó era de 3 a 16 anys.
Vull assenyalar una dada molt revelador. Hem aconseguit l'escolarització i la gratuïtat dels estudiants de 3 a 6 anys sense necessitat d'establir l'obligatorietat d'aquesta etapa educativa. Aquesta experiència ens ha de servir per donar un pas més. Avui hi ha 7.500.000 d'escolars i gairebé 1.500.000 d'universitaris, és a dir, 9.000.000 d'estudiants en el conjunt del Sistema Educatiu.
Creiem que l'objectiu ha de ser anar en la direcció de que tota la població entre 0 i 18 anys estigui formant-se, en l'horitzó 2015-2020. Això no significa, vull deixar-ho ben clar, que volem que tots els estudiants estiguin en les aules a partir dels 16 anys, ni que sigui obligatori. Ni de bon tros. El que volem és que prossegueixin en la formació i que aquesta formació sigui tan diversificada que puguin bé compatibilitzar-la amb un lloc de treball, bé fer Formació Professional, bé cursar Batxillerat. Considero que aquesta qüestió serà clau no sol per a la formació dels nostres joves, sinó també per al futur del nostre país.
Senyoria, la nostra proposta té en compte situar al centre del Pacte Educatiu a la comunitat educativa. Considero que també existeix un acord generalitzat en aquesta matèria. El canvi social, cultural i polític que suposa un pacte d'aquesta natura no pot aconseguir-se sense els professors, les associacions de pares i mares i les associacions d'estudiants.
En el cas dels professors, això significa enfortir, donar suport i reforçar la seva posició amb mesures que han de veure amb les seves expectatives laborals, amb el seu reconeixement social, o amb l'autoritat moral o autoritat en tots els sentits. Aquí demanem el suport de tota la societat perquè aquest pacte sigui possible. Perquè aquest Pacte ha de ser un Pacte dels educadors, amb els educadors.
I també considerem fonamental i central el paper de les famílies i dels estudiants per assolir els objectius d'aquest gran acord. La coresponsabilitat en matèria educativa va més enllà de les administracions, els centres i els professors, de tal manera que les famílies dels 9 milions d'estudiants que tenim al nostre país han de participar activament juntament amb els centres directius i els professors en la millora de la convivència escolar i l'educació en valors.
El paper de les famílies i els estudiants resulta definitiu per donar de si el millor de cada un, perquè la nostra educació millori des de la cultura de l'esforç i de l'exigència, per aconseguir que aquest país tingui l'any 2020 la formació i la qualificació necessàries per afrontar la crisi econòmica i el repte d'arribar a un canvi de valors.
Senyories, hem d'aconseguir que ningú en aquest país es vegi exempt de les possibilitats d'educació i formació per raons econòmiques o per raons socials. I per tant cal incidir en la millora de les nostres polítiques de beques i ajudes, aconseguint que en l'horitzó assenyalat dediquem un 0,2% del PIB a beques i ajudes a l'estudi.
He assenyalat anteriorment que el nostre sistema educatiu es caracteritza per l'equitat, i no només hem de seguir garantint que segueixi sent així, sinó que estic convençut que podem aprofundir encara més a reforçar aquesta dimensió social.
Un dels objectius que es persegueix en aquesta proposta de Pacte és la millora de la qualitat del sistema i la persecució de l'excel·lència. Però com m'hauran escoltat en nombroses ocasions, qualitat sense equitat ens condueix un sistema elitista i la majoria de la societat espanyola no vol un sistema elitista. Vol una educació de qualitat, però garantint la igualtat d'oportunitats. I considerem que l'equitat i l'excel·lència són absolutament compatible. Garantir les condicions de qualitat i equitat en els centres públics. I el finançament adequat per aconseguir-ho.
I si parlem d'igualtat d'oportunitats no hem d'oblidar que el fracàs i l'abandonament tenen molt que veure amb factors socioeconòmics. Per tant hem de tenir en compte mesures no només educatives. Creiem que la missió de l'educació no és simplement adaptar-se a la societat existent sinó que ha de tenir voluntat de transformar la societat en què vivim. Estic convençut que l'educació és la millor política social i que a través d'ella podem impulsar i promoure un canvi cap a una més gran cohesió i equitat social.
Una de les claus de la millora de la nostra educació, i de la millora de l'ocupabilitat futura dels nostres estudiants ha de veure amb l'impuls de la Formació Professional.
En aquest afer també existeix un consens generalitzat en tota la comunitat educativa, en les administracions i en les forces polítiques. La proposta de Pacte planteja diverses mesures concretes perquè la Formació Professional sigui una formació integral i que es constitueixi en un instrument clau per avançar cap a un nou model econòmic sostenible.
Hem de formar professionals més innovadors, que puguin desenvolupar-se en entorns de creixent mobilitat i que sàpiguen afrontar els reptes dels nous sectors emergents. És un dels grans reptes que tenim en el nostre sistema educatiu.
També vull assenyalar que la Universitat està al centre d'aquest Pacte. Ja que no és un Pacte Escolar, és un Pacte Educatiu, i la Universitat i l'educació han d'estar presents en aquest compromís col·lectiu com país.
La modernització i internacionalització de les universitats espanyoles són aspectes fonamentals per avançar en la societat del coneixement. No podrem assolir un nou model econòmic sostenible sense la necessària contribució de les universitats a través del coneixement, la innovació i els processos de transferència i retorn a la societat.
Nosaltres hem defensat des del principi que la Universitat ha d'estar present en aquest Pacte i vull aprofitar aquesta compareixença per assenyalar la importància dels diferents plans i programes que s'estan desenvolupant en el marc de l'Estratègia 2015 i que han comptat amb un ampli suport parlamentari, polític, social i universitari
Senyories, la conveniència d'un Pacte per l'Educació no és cap ocurrència d'un Ministre, ni d'un Ministeri. Després de més de 30 anys de Constitució i després de 10 anys de transferència de competències educatives a les CA, la societat espanyola ha experimentat canvis socials i polítics que avui ens condueixen a reflexionar sobre què hem de fer per donar més equilibri, estabilitat, cooperació i coherència al nostre sistema educatiu.
Considero que el marc competencial actual ha estat positiu per a l'educació d'aquest país, ja que ha permès acostar la gestió als ciutadans, així com adequar la presa de decisions a les singularitats culturals, geogràfiques i territorials del nostre país.
Per tant, el pacte no es proposa per recuperar competències en matèria educativa per part del Govern Central. Hem de constatar la vigència i la solidesa de l'arquitectura competencial actual. L'educació és una qüestió d'Estat i efectivament està avui en la competència de les diferents administracions de l'Estat i de la seva organització territorial.
El que entenc que sí hem de fer és donar més equilibri, estabilitat, cooperació i coherència, des d'un marc comú i acordat. De vegades glossem les virtuts de models educatius com el d'Alemanya i el d'altres països avançats on tenen una estructura federal. Ja que bé, aquesta estructura que a Espanya hem construït al voltant de l'Estat de les Autonomies exigeix més cooperació, més acords i consensos per assolir objectius que garanteixin la igualtat d'oportunitats i la cohesió social en el conjunt de l'Estat. És una qüestió de convivència basada en aspectes comuns.
Les 104 propostes que hem presentat per a la millora de la nostra educació, i les que eventualment puguin afegir-se com a fruit del debat, seran iniciatives per posar en marxa des de la coresponsabilitat, assumint el marc competencial actual. Per això, és indispensable l'acord en el marc de la Conferència Sectorial, i per això hem proposat que la Conferència Sectorial sigui l'òrgan encarregat de la supervisió permanent de l'aplicació i desenvolupament de les mesures establertes en aquest Pacte.
Per garantir aquesta estabilitat, aquesta cooperació i aquesta cohesió de tot el sistema, la nostra voluntat és establir un sistema d'avaluació que permeti que en sisè d'Educació Primària i en tercer d'Educació Secundària Obligatòria es realitzi una avaluació de diagnòstic per part de l'Institut d'Avaluació.
Perquè de vegades tenim prejudicis o caricatures sobre el que es sap en una Comunitat o no. Vegeu-ho. En tots els estudiants que estan cursant els ensenyaments del grau d'adquisició de les competències bàsiques. Aquesta avaluació haurà de tenir un caràcter formatiu i orientador per als centres, el professorat, les famílies i l'alumnat.
Senyories, no vull finalitzar sense referir-me a dos assumptes sobre els quals s'està debatent en l'opinió pública i també en els àmbits polítics, socials i educatius.
El primer d'ells ha de veure amb la inclusió o no dels assumptes lingüístics en aquesta proposta de Pacte.
Aquest Pacte per l'Educació s'inscriu en la Constitució, i per tant està clar que no hem d'incorporar una altra orientació diferent en l'al Pacte per l'Educació.
Però estem disposats a parlar d'això. I si així es considera haurem de trobar l'acord per fer-ho. No hem d'utilitzar les llengües com a elements de confrontació. Una llengua no es defensa atacant a una altra. I per tant, entenem que l'existència de llengües cooficials en algunes comunitats autònomes, a més de la llengua oficial de tot l'Estat, són una riquesa i un actiu impagable per al conjunt del país. I una gran possibilitat educativa.
Si es tracta que tots els alumnes tinguin garantit … això queda garantit. I també queda garantit en totes les comunitats autònomes.
Crec que la ciutadania espanyola té en compte aquest afer des de la normalitat i l'assossec i això es requereix també en els àmbits polítics i de l'opinió pública. I per tant, crec que els sistemes actuals existents en les diferents comunitats autònomes amb idiomes cooficials són fruit dels consensos socials de cada territori i estan avalades per Parlaments democràtics i representatius, i per la mateixa doctrina i jurisprudència constitucional.
I deures del coneixement del castellà i el dret a usar-ho.
El que sí hem fet és proposar per exemple que es faci una avaluació de quins coneixements hi ha del castellà en totes les comunitats autònomes. No cal prejutjar els resultats. Serà interessant aquesta avaluació que ens permeti analitzar i si escau millorar polítiques actuals
Un altre element que és objecte de debat ha de veure amb el concepte de llibertat d'ensenyament. No vull defugir aquest debat, ja que considero que hem de pronunciar-nos sobre aquest afer.
Incorporar el concepte de llibertat d'ensenyament en el Pacte per l'Educació no afegeix valor a la Constitució. La llibertat d'ensenyament és pura Constitució. Està garantida des de 1978 en la Constitució Espanyola en el seu article 27.1, i per tant, això no pot ser objecte de debat, ni d'acord.
Una altra cosa és el significat o l'abast que hem de dóna-li. Per a alguns, llibertat d'ensenyament és llibertat d'elecció de centre, per a uns altres és això mateix però amb la garantia del finançament públic d'aquesta elecció, per a uns altres té més que veure amb la llibertat de construir centres amb idearis mateixos, o amb la igualtat d'oportunitats i per a uns altres està més relacionat amb la llibertat de càtedra, entre altres consideracions.
Ja que bé, estem oberts al debat, ja que estimo que hauríem de posar-nos d'acord sobre l'abast del significat de la llibertat d'ensenyament. Per a això hem d'apel·lar a la doctrina constitucional i també a l'opinió del conjunt de les forces socials i polítiques, i la mateixa comunitat educativa. I novament mantenir l'afer en els límits de l'acord i del consens.
4. FINAL
Senyories, finalitzo ja. Els he presentat les línies generals del Pacte Social i Polític per l'Educació així com les propostes concretes més rellevants.
Els reitero que el document sobre el qual estem debatent és un text obert al diàleg i que espero tots contribuïm a la seva millora. És un text per a un debat social, polític i públic. Un text que cerca no tanta l'especificació de les nostres conviccions sinó allò comú que ens aglutina. No hem de renunciar a elles. Vivim en un país on és possible la convivència de conviccions diferents.
Jo els demano a vostès, sempre se l'he demanat, el suport constructiu perquè amb la polèmica que calgui, amb l'esperit crític que precisin, també col·laborin i facin les seves aportacions. Els ciutadans espanyols ens miren esperançats i ens demanen que posem el millor de nosaltres mateixos, que aparquem les nostres diferències i ens concentrem a trobar el que ens uneix, que és molt. El necessitem per aconseguir aquest Pacte Social i Polític per l'Educació que el nostre país necessita. Tant per millorar la situació com perquè es garanteixi un futur per als ciutadans.
Moltes gràcies.
