INTRODUCCIÓ
Gràcies Senyores Presidenta.
Vull abans de res no felicitar a la nova Presidenta i al nou Vicepresident de la Comissió. De la mateixa manera vull donar les gràcies a l'anterior President per la seva cortesia i hospitalitat amb què sempre em va rebre en aquesta Comissió.
Senyories, és un honor tornar a comparèixer davant aquesta Comissió per debatre sobre educació. Tots els qui ens trobem aquí portem molt temps treballant per l'educació al nostre país, des de diverses instàncies, i estic convençut que el debat d'idees que tindrem aquesta tarda serà fructífer i sumarà a aquest gran projecte col·lectiu que és l'educació al nostre país.
Comparec en aquesta Comissió a petició pròpia per exposar-los les principals novetats del curs 2009-10 que ara comença. També comparec a petició del Grup Popular per parlar sobre la reforma del Batxillerat, així com per explicar la nostra visió sobre la Llei d'Educació de Catalunya.
A continuació donaré compte de les novetats del curs. Alguna de les seves Senyories de diferents grups parlamentaris m'havien sol·licitat que la meva intervenció en aquesta Sessió i el posterior debat el centréssim en educació no universitària.
Entenc que és una petició raonable i tractaré en la meva intervenció de seguir aquest plantejament, però el fet cert és que en la mateixa concepció del Ministeri d'Educació i en les polítiques que estem desenvolupant l'educació la concebem com un procés durant tota la vida, des de les primeres etapes de l'educació infantil fins a l'educació universitària i de postgrau. I per això crec ineludible que aquesta compareixença veure-se sobre aquesta visió integral de l'educació i la formació al nostre país. Si així ho consideren, el Govern tornarà a comparèixer en una altra sessió per fer una anàlisi més en detall sobre universitats.
COMPROMISOS ASSUMITS EN L'ANTERIOR COMPAREIXENÇA
Senyories, abans d'exposar-los les novetats del nou curs escolar 2009-10 m'agradaria fer menció a una sèrie de compromisos que vaig assumir en la meva compareixença del mes de maig. Amb això no pretenc només fer honor a les meves paraules, també ho faig perquè considero que un compromís fixat en seu parlamentària ha de ser aquí exposat i sotmès a discussió amb tots Vostès
Em vaig comprometre en primer lloc a elaborar una Agenda de treball amb tots els grups parlamentaris per discutir sobre la proposta que ha fet el govern a les forces polítiques i a tota la societat per assolir un Pacte Social i Polític per l'Educació.
Durant l'estiu el Ministeri va treballar a perfilar una proposta i una metodologia de treball i ara amb el començament del curs polític el setembre hem començat a tenir els primers contactes.
Cert és que ens hagués agradat haver començat abans, però com tots Vostès coneixen durant el mes de setembre, coincidint amb el començament del curs en tots els nivells educatius, l'Agenda del Ministre està subjecta als compromisos institucionals amb la Comunitat Educativa. Estic convençut que Vostès comprenen aquesta circumstància.
Ens hem posat en contacte amb tots els grups parlamentaris per fixar una primera reunió de treball. De fet ahir es va celebrar la primera reunió amb el Partit Popular, el primer grup de l'oposició, i he de dir-los que va ser una reunió altament satisfactòria.
Durant els propers dies prosseguirem amb les reunions amb tots els grups de l'arc parlamentari, amb la convicció de què tindrem un diàleg fructífer que ens permetrà assolir els grans acords en matèria educativa que la societat espanyola ens està demandant.
També em vaig comprometre a acomplir la disposició 29 de la LOE que preveu la creació d'una Comissió per a l'avaluació del règim de concerts. Pel que fa al cas he de dir-los que s'ha conformat al Ministeri d'Educació una Comissió Tècnica que aviat en coordinació amb les organitzacions patronals i sindicals abordin el marc per a l'estudi de la quantia dels mòduls. Les seves conclusions seran aportades a la Conferència Sectorial.
Senyories, de la mateixa manera vaig assumir el compromís de dialogar amb totes les parts implicades per poder elaborar des del consens el Reial decret sobre mòduls de concerts. El Ministeri no aprovarà un Reial decret sense el suficient consens.
Amb relació a aquests dos assumptes els puc assegurar que és voluntat d'aquest Ministeri fer un esforç per acordar i debatre, també aquí en seu parlamentària, totes aquestes qüestions.
Em vaig comprometre igualment a publicar el mes de juny el nou Reial decret d'avaluació i acreditació de les competències i l'experiència professional. Ja que bé aquest Reial decret es va aprovar el mes de juliol. Ja estem treballant en l'elaboració de la documentació necessària per a la seva aplicació, així com en la preparació del curs de formació per a l'habilitació d'assessors i avaluadors que es farà entre novembre i desembre. Abans de fi d'any tindrem la reunió oportuna amb les CA perquè la primera convocatòria es realitzi a principis de 2010.
Encara que com bé sabran les seves senyories, precisament aquest passat dilluns, ja lliurem al costat del President de la comunitat autònoma de les Illes Balears les primeres acreditacions a les persones que havien demostrat la seva experiència laboral en el terreny de l'educació infantil possibilitant l'acció conjunta de la legislació anterior en algunes CA i aquest nou decret de caràcter estatal.
També vaig anunciar que en la convocatòria de beques per al curs 2009-10 es mantindrien les millores dels últims anys i s'aprovarien tres noves modalitats. Beques de manteniment, amb una quantia de 1350 euros; la beca-salari en el sistema universitari com a modalitat de beca compensatòria amb una quantia de 2800 euros. Amb aquesta modalitat per als llindars de renda més baixa poden assolir-se beques màximes de 6956 euros si el becari resideix fora del domicili familiar, i de 5170 euros si resideixen en el domicili familiar. Així mateix s'han incorporat mesures de compensació per als estudiants universitaris amb discapacitat.
Les tres noves modalitats van ser incorporades al Reial decret 922/2009, de 29 de maig, pel qual s'estableixen els llindars de renda i patrimoni familiar i les quanties de les beques i ajudes a l'estudi del Ministeri d'Educació per al curs 2009-10 i a les corresponents convocatòries per a aquest curs proper.
Arran d'una reflexió del portaveu de IU en la meva anterior compareixença els vaig comentar que el Ministeri tenia la intenció de mantenir la concepció educativa de l'educació infantil. El tram de 0 a 3 anys ha de tenir un component més educatiu que assistencial sense renunciar al que és social que el defineix.
Així, l'Institut de Formació del professorat, Investigació i Innovació Educativa està preparant un estudi sobre la percepció, els estereotips, les expectatives i la cultura de l'educació que es viu en les famílies espanyoles, per tal d'incorporar els seus resultats en les polítiques que desenvolupa el govern, en cooperació amb les CA, en matèria d'educació infantil.
COMPROMISOS UNIVERSITATS
Senyories permetin-me que els exposi alguns compromisos que també vaig assumir en la meva anterior compareixença en el sistema universitari.
El primer d'ells va ser la intenció del govern d'acordar un nou model de finançament universitari en el marc de l'Estratègia Universitat 2015 abans de final d'any. La Comissió Mixta de finançament es va reunir el passat 13 de juliol. Amb posterioritat es va sol·licitar a les universitats informació dels seus estats financers per a la seva anàlisi per part d'experts en la matèria, qui s'han reunit al començament de setembre per elaborar un primer esborrany. En les setmanes vinents lliurarem l'esborrany les Universitats i CA per al seu estudi i millora, esperant culminar aquest procés abans que finalitzi aquest any 2009.
També em vaig comprometre a acordar amb les Universitats i les CA el mes de juny la posada en marxa en condicions de flexibilitat del nou Màster de Secundària. Així, es va adoptar un acord al Consell d'Universitats de data i en la Conferència General de Política Universitària.
En la propera reunió del Consell d'Universitats previst el 5 d'octubre està previst informar sobre el Projecte d'Ordre Ministerial i del Reial decret a aquest respecte.
Senyories, com Uds recorden el President del Govern va anunciar en el Debat de l'Estat de la Nació la concessió d'ajudes per a matrícules de Màster Oficial als titulats universitaris que estiguessin en desocupació. L'Ordre de convocatòria d'aquestes ajudes va ser publicada al BOE el passat 20 d'agost.
En la meva última compareixença diversos Grups Parlamentaris em van preguntar sobre el treball desenvolupat per l'ANECA, sobretot en matèria de verificació de títols. En aquell moment els vaig anunciar que existien 1293 propostes de graus, dels quals 587 havien rebut informe positiu i 64 negatius. Els vaig assegurar que durant les següents setmanes es podrien informar altres 300. Ja que bé, a data 15 de setembre, han estat verificats positivament 1236 propostes favorablement i 78 desfavorables.
Davant els dubtes sorgits en el procés d'acreditació del professorat els vaig comentar que s'anava a celebrar una reunió de la Comissió de Reclamacions per aclarir-les. Aquesta reunió ja s'ha celebrat, i el Consell d'Universitats del proper dia 5 d'octubre informarà sobre el projecte d'Ordre Ministerial a aquest respecte.
Algunes de les seves Senyories van mostrar també la seva preocupació per la necessària coordinació entre el Ministeri d'Educació i el Ministeri de Ciència i Innovació. El meu compromís llavors va ser establir mecanismes eficients de coordinació entre ambdós ministeris.
Avui els puc anunciar que en el Reial decret d'Estructura del Ministeri d'Educació va ser inclosa una Comissió de Coordinació cuya composició i reglament es definirà en el Reial decret que està en fase de tramitació. A això cal afegir la permanent contacte i treball en comú dels dos Ministeris a escala de Ministre i Secretaris Generals. Fruit d'aquest treball en comú ha estat la convocatòria conjunta entre els dos Ministeris del Campus d'Excel·lència Internacional, tal com els vaig assegurar que es faria en la meva anterior compareixença.
També els vaig anunciar que el Ministeri tenia previst aprovar en els propers mesos l'Estatut dels PDI, per a la qual cosa seguim treballant. Així, la taula de negociació va mantenir una reunió a mitjans de setembre i es convocarà una altra a mitjans d'octubre. En un termini breu de temps es presentarà un esborrany definitiu.
Senyoria, vaig expressar que la posició del Ministeri seria, donada la conjuntura econòmica, defensar la idea de no incrementar les taxes universitàries, encara sent una qüestió que no decideix el Govern d'Espanya. Ja que bé com Vostès coneixen en la Conferència General de Política Universitària del passat 2 de juliol es van aprovar els preus públics de graus i títols per al proper curs 2009-10 amb una forquilla de – 0,2 al 3,8%; i per a Màsters les taxes no augmentaran.
Amb relació a la preocupació d'alguns grups parlamentaris sobre els estudis de Medicina, els informo que en la Conferència General de Política Universitària del mes de juny es van aprovar les places de medicina. També em vaig reunir amb la Ministra de Sanitat i Política Social per abordar la situació de l'ensenyament i formació en aquesta disciplina. Arribem a l'acord de crear una Comissió d'enllaç i coordinació per analitzar l'oferta de places de títols de medicina.
Finalment també em van preguntar per les inquietuds d'alguns estudiants i professors sobre les titulacions en arquitectura i els vaig assegurar que es cercaria la interlocució amb els arquitectes. Avui els puc dir que estem dialogant amb el Consell General d'Arquitectes i els estudiants per cercar solucions als problemes que ens han plantejat.
Senyories, disculpin si aquesta exposició del grau de compliment de compromisos assumits ha estat molt extensa, però considero que per respecte a la Cambra i a tots Vostès era la meva obligació fer-la. Complir amb la paraula donada no només ha de ser una mica inherent a la responsabilitat de governar, sinó que també enforteix la credibilitat de les nostres institucions, entre elles el Parlament. És la millor contribució que podem fer per enfortir la nostra democràcia. Vostès des de la seva responsabilitat de representants dels ciutadans en la seva tasca de control al Govern, i jo com Ministre responsable de l'educació al nostre país.
INICI DEL CURS ESCOLAR 2009-10
Pas a continuació a esbossar-los les principals novetats i els objectius que persegueix el Govern en matèria educativa en aquest curs escolar que recent ha començat.
Sóc conscient de que aquest començament de curs no és com a qualsevol altre. Les dificultats econòmiques per les quals travessa el nostre país han fet que molts ulls es tornin a observar i analitzar el nostre sistema educatiu per la gran importància que tindrà per a l'esdevenir futur del nostre benestar com a societat.
El Govern està establint mesures per garantir les polítiques socials i per lluitar contra les conseqüències d'aquesta crisi, i, al mateix temps, ha proposat a la societat espanyola un nou model de desenvolupament econòmic, un nou model per al benestar futur del nostre país.
I aquest nou model, aquest canvi en la nostra forma de créixer i desenvolupar-nos està inexorablement unit a l'educació, la formació, el coneixement i a la innovació. El repte de millorar el nostre sistema educatiu, de la seva modernització i del seu impuls està present en totes les mesures que està prenent el Ministeri en aquest començament del curs escolar.
El Govern durant aquest curs seguirà desenvolupant el Pla contra l'Abandonament Escolar Prematur en col·laboració amb les CA. En l'última reunió de la Comissió General se'n va recordar iniciar un treball de sistematització de les mesures contra l'abandonament que s'està iniciant durant aquest mes de setembre.
També seguirem impulsant el Pla de Reforç Orientació i Suport (PROA). Actualment s'està procedint a la firma dels Convenis amb totes les CA. Aquests convenis suposen passar de 2.636 centres en el curs 2008-09 a 3433 en el curs 2009-10. El finançament per a aquest Pla durant l'any 2009 és de 49.650.000 euros.
De la mateixa manera, s'estan tancant els acords amb les CA per poder signar els Convenis del Pla de Suport a l'aplicació de la LOE. El finançament durant 2009 assolirà els 106 milions d'euros.
En educació infantil, i amb relació a la gratuïtat del segon cicle d'aquesta etapa educativa el Ministeri està distribuint entre les CA el crèdit de 381 milions. Amb relació al Pla Educa3 estan en procés de negociació els convenis amb les CA que volem tancar durant el mes d'octubre. El Ministeri finança el 2009 aquest Pla un total de 100 milions d'euros.
DADES I NOVETATS DEL CURS ESCOLAR 2009-10
Senyories, durant aquest curs 2009-10 hi haurà 7.362.961 alumnes en les nostres aules, 176.155 més que l'any passat, cosa que suposa un 2,4% més. Ells són els principals protagonistes de l'educació. I la millor capital productiva i social per al futur del nostre país.
Vull destacar que aquest any s'incorporen la Formació Professional de Grau Mitjà i Superior 42.614 persones més que l'any passat, és a dir, un increment del 7,8%. Aquesta dada és d'enorme rellevància atès que la Formació Professional és la gran prioritat de la nostra educació. Tenim un ambiciós projecte perquè la Formació Professional es transformi en el gran motor de canvi i transformació cap a aquest nou model econòmic i productiu.
Així mateix, observem amb satisfacció com s'incrementa el nombre de nens i nenes en l'etapa educativa infantil. En concret, 63.550 nens més que el curs passat, gràcies al Projecte Educa3 que estem impulsant en col·laboració amb les CA.
Crec que tots hem de congratular-nos de veure com augmenta el nombre d'alumnes que realitza estudis postobligatoris després de 15 anys de davallada.
Senyories, crec necessari que tota la societat espanyola s'involucri en l'estímul cap a la formació i educació de nens i joves. Tots els qui estem en aquesta sala estem convençuts que l'èxit escolar garanteix millor no només una formació integral com a ciutadans, sinó també permet a cada persona més possibilitats de dur a terme el seu propi projecte vital; potència la seva ocupabilitat futura; i suposa una inversió de futur per a tota la societat.
La societat espanyola ha d'estimular i donar suport als estudiants. Ha de fer un esforç permanent en aquesta direcció, però els nostres estudiants han de contribuir també amb el seu propi treball i esforç, assumint la seva responsabilitat, coneixedors que ells seran els ciutadans, treballadors, empresaris, i innovadors que protagonitzaran el futur de la societat espanyola.
Una de les principals apostes per a aquest curs escolar és el Projecte Escola 2.0. Un Projecte integral que impulsarà la modernització del nostre sistema educatiu a través de l'ús i incorporació de noves tecnologies com eines fonamentals en l'aprenentatge. Volem que les nostres aules es converteixin en grans espais de comunicació, de diàleg obert i d'innovació en les formes d'aprendre i ensenyar.
Amb un finançament conjunt per a aquest curs entre Estat i CA de 200 milions, permetrà que els alumnes de 5è de primària disposin d'un ordinador ultraportàtil; tenir aules digitals garantint la connectivitat a Internet i la interconnectivitat, així com l'accés a Internet en els domicilis en horaris especials; assegurar la formació del professorat en aspectes tecnològics, metodològics i socials per a la integració d'aquests recursos en les pràctiques docents; generar i facilitar l'accés a mitjans digitals educatius; i implicar alumnes i famílies en aquest gran repte de modernització.
Hem començat per cinquè de primària, i durant el mes de setembre el projecte està implantant-se en diferents aules per tot el país per a 7.100 estudiants. Durant el curs s'implantarà progressivament en totes les aules de 5è i 6è de primària, i també d'1r i 2n d'ESO, depenent de cada comunitat autònoma. L'objectiu és que abans que acabi el curs 392.000 alumnes i 20.000 professors en més de 14.400 aules puguin emprendre aquest nou desafiament del nostre sistema educatiu.
Amb vuit comunitats autònomes ja hem tancat un acord i els respectius convenis es signaran en les setmanes vinents.
Vull també referir-me als professors. El seu treball i tasca mai no estan suficientment elogiats. Són una altra de les nostres prioritats. Volem que els 674.425 professors dels nostres centres sentin que estem donant-los suport permanentment, no només amb bones paraules, sinó també amb fets. Millorant la seva formació, reivindicant sense descans la seva tasca, i garantint-los una carrera professional, a través del futur Estatut de la Funció Pública Docent en què ja estem treballant amb els representants dels treballadors en una Mesa de treball que va ser constituïda el passat 15 de setembre.
Senyories, la formació dels professors és una qüestió vital per a la modernització i millora del nostre sistema educatiu. A partir de l'1 d'octubre deixa de tenir vigència l'antic CAP i durant aquest curs entra en vigor un nou Màster de Secundària. La seva posada en marxa va suposar la formació de professors més preparats i capacitats per al seu acompliment en els centres educatius del segle XXI.
Amb aquest Màster es flexibilitzarà la formació amb una presencialitat del 65; es facilitarà el reconeixement de competències adquirides amb l'experiència laboral, així com d'un altre tipus de formació; i s'exigirà més gran formació en llengües estrangeres.
No vull deixar de referir-me en aquest moment a una qüestió que aquests dies ha estat present en els debats sobre l'educació. Vull manifestar amb total rotunditat que el Ministeri treballa cada dia per millorar les condicions de treball dels professors.
Estic completament d'acord a donar suport i reforçar els professors, però crec necessària una profunda reflexió sobre alguns problemes que s'han detectat en les aules i també fora d'elles.
Per això hem de pensar acuradament quines mesures hem de prendre. I a més ho hem de fer entre tots: administracions, grups polítics i Comunitat Educativa. Necessitem un diagnòstic compartit del que passa en les aules i fora d'elles, per a després establir mesures que siguin el reflex d'un ampli consens.
Senyories, durant aquest curs 2009-10 s'acabarà d'implantar la LOE en totes les etapes educatives. Així s'implantaran amb caràcter general els ensenyaments corresponents a 5è i 6è de l'educació primària regulada per la LOE.
A partir d'aquest curs 2009-10 cada alumne disposarà en finalitzar l'educació primària d'un informe d'aprenentatge, els objectius assolits i les competències bàsiques adquirides.
En un dels cursos del tercer cicle de l'etapa s'afegirà l'àrea d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans. Així mateix en aquest tercer cicle d'aquesta etapa educativa, les Administracions educatives podran afegir una segona llengua estrangera, qüestió que estimo essencial per al futur dels nostres estudiants.
També es completa durant aquest curs escolar la implantació del Batxillerat amb el 2n curs, de tal manera que els alumnes puguin optar a qualsevol de les matèries establertes en el Reial decret que estableix l'estructura del Batxillerat i fixa els seus ensenyaments mínims. A partir d'aquest curs s'oferirà de forma generalitzada per als alumnes d'1r de batxillerat la via d'arts escèniques, música i dansa.
L'alumnat que finalitzi batxillerat haurà de presentar-se a la nova prova d'accés a la universitat que consta de dues fases, una general i obligatòria per a tots els alumnes, i una altra específica per a qui vulgui millorar nota. Per primera vegada, l'alumnat que finalitzi un cicle formatiu de grau superior i vulgui accedir als estudis universitaris el farà en les mateixes condicions que l'alumnat que realitzi la prova. És un altre pas més en la línia de fer més flexible el nostre sistema educatiu.
Amb la implantació de la LOE en totes les etapes arribarà el moment d'avaluar aquest esforç iniciat fa tres anys i que persegueix incrementar la qualitat, la igualtat d'oportunitats, l'esforç individual i la motivació dels alumnes i professors.
Senyories, com he manifestat en diferents ocasions el Govern té un compromís ineludible amb la formació professional. Una formació professional que ha d'estar en el cor del nostre sistema educatiu. Hem de reconèixer que això no sempre ha estat així. Però ara no podem perdre temps a parlar del passat, sinó que hem de mirar al futur. I el futur de la nostra educació i la nostra formació està inexorablement vinculat a la millora i modernització del nostre sistema de formació professional. És el gran repte col·lectiu de la nostra educació.
El nostre país té un dèficit en titulats de Formació Professional de Grau Mitjà, que hem de corregir amb l'esforç de tots. I els primers resultats s'estan donant ja aquest mateix curs, de fet La matrícula en aquests cicles està augmentant de manera significativa. Per primera vegada en els últims 15 anys s'ha incrementat el nombre d'alumnes en Formació Professional. En aquest curs que ara comença hi haurà 585.000 alumnes, és a dir, 42.000 més que el curs passat, cosa que suposa un increment del 7,8%. Aquest augment és especialment sensible en el nombre d'alumnes matriculats en els Programes de Qualificació Professional Inicial que creix un 31%.
Necessitem un sistema molt més flexible que permeti un trànsit més fluid entre els diferents nivells i que doni resposta a les noves demandes socials i econòmiques del nostre país. Un sistema flexible que respongui tant a les necessitats dels joves en edat escolar com a la població adulta, introduint les adaptacions necessàries en el contingut i les modalitats de l'oferta formativa.
En aquest curs que comença implantarem en col·laboració amb les CA la Plataforma Virtual per a la Formació Professional a distància dels Cicles Formatius en educació infantil i emergències sanitàries. La introducció d'aquestes noves eines permetrà eliminar barreres, compatibilitzar els estudis amb la vida laboral i familiar, i acostar la formació a moltes persones del nostre país.
Així mateix durant aquest curs s'elaborarà i aprovar el Decret que regularà les convalidacions entre la FP de Grau Superior i els estudis de Grau Universitari.
Com ja els vaig anunciar anteriorment s'ha creat una nova modalitat de beques dirigides als estudiants de Programes de Qualificació Professional Inicial. Es tracta d'una beca de 1350 euros per a aquells alumnes amb més risc d'Abandonament escolar. Hem de fer un esforç addicional com a societat per garantir l'èxit d'aquests alumnes amb més problemes i dificultats. Una beca cuya concessió de la quantia total estarà supeditada, precisament, als resultats obtinguts.
Per tal d'avançar en la flexibilitat del sistema s'ha aprovat el passat mes de juliol Decret d'Avaluació i Acreditació de les Competències Professionals i durant aquest curs 2009-10 el posarem en marxa. Amb això aconseguirem que moltes persones amb experiència laboral i professional puguin millorar la seva formació i veure reconegut el seu aprenentatge amb la titulació corresponent.
Dimecres passat 23 de setembre es va presentar la Xarxa de Centres de Referència Nacional per a les 26 famílies professionals, amb almenys un centre en cada comunitat autònoma. El repte del futur serà vincular aquests centres al desenvolupament dels territoris, impulsar els programes més innovadors i donar resposta, a través de la millora en la formació dels estudiants dels nostres Centres, als sectors emergents que protagonitzaran el canvi del nostre model de desenvolupament econòmic.
Senyories, el Govern ha impulsat des de l'aprovació de la LOE l'avaluació del sistema. Les avaluacions periòdiques són indispensables per orientar les mesures i polítiques educatives.
El curs passat es va dur a terme per primera vegada l'avaluació general de diagnòstic en 4t de primària. En finalitzar el curs tindrem els resultats. Durant el curs 2009-10 es realitzarà l'avaluació general de diagnòstic amb els alumnes de 2n de l'ESO.
Senyories, a poc a poc ens anem acostant als grans països europeus en l'esforç que fa l'Estat per l'educació. En aquest curs que ara comença la inversió del conjunt d'Administracions Públiques ascendirà a 52.000 milions d'euros, és a dir, un 4,95% del nostre PIB, a només una desena de la Unió Europea. Sabem que encara queda un camí per recórrer, però és just reconèixer aquí l'enorme esforç de la societat espanyola que ha incrementat en un 80% el pressupost destinat a educació en els últims 8 anys.
El repte del futur serà fixar un compromís conjunt de totes les Administracions per seguir augmentant el finançament de l'educació i la formació. Però amb això no bastarà. Tindrem també que avaluar la manera com l'estem fent. Sempre he entès que la rendició de comptes no només és una forma de fer-se creditor de la confiança dels ciutadans, sinó que també és la millor forma de servir al benestar públic de la societat.
No puc deixar de referir-me a les beques. Les beques són per al Govern la gran prioritat de la nostra educació. El millor garant de la igualtat d'oportunitats. La millor forma d'ajudar i donar suport als nostres joves i les seves famílies per a l'accés a les oportunitats que brinda l'educació.
Aquest any destinarem 1.454 milions d'euros que beneficiaran a més d'1.600.000 alumnes. Una xifra que no té parangó en la nostra Història, però que seguirem incrementant, perquè aquest esforç és la millor garantia per al progrés de cada ciutadà i per al desenvolupament del nostre país.
UNIVERSITATS
Senyories, en la meva anterior compareixença vaig tenir l'ocasió d'exposar-los l'estat d'adaptació de la universitat espanyola a l'Espai Europeu d'Educació Superior. Llavors els vaig dir que s'havia fet un gran esforç comú entre el Govern, les CA i les mateixes Universitats.
Els treballs de l'ANECA i de la Comissió de Plans d'Estudis del Consell d'Universitats han permès procedir a verificar els títols amb més gran dinamisme i eficàcia i, en aquests moments, tal com els vaig anunciar anteriorment són 1236 les propostes de títols de Grau que han obtingut una verificació positiva, cosa que suposa que s'ha assolit ja el 50% del nombre de títols que previsiblement s'oferiran durant el curs 2010-11 que és quan finalitzarà el procés d'adaptació dels ensenyaments a l'EEES.
Pel que fa als títols de Màster Universitari han obtingut verificació positiva 1527 Màsters. Així mateix s'han verificat 972 Programes de Doctorat.
En definitiva, aquestes xifres confirmen l'èxit de l'adaptació de la universitat espanyola a l'EEES que culminarà al final del proper curs.
Tanmateix, el treball amb relació a l'adaptació no acaba aquí. Per això, el Ministeri treballa en una proposta amb relació a algun dels elements del Reial decret d'ordenació dels ensenyaments universitaris aprovat el 2007 per tal de perfeccionar la posada en marxa dels títols.
Així, en col·laboració amb les Universitats, CA i Agències d'Avaluació es concretarà el procés de seguiment dels títols de Grau i Màster implantats, el seu àmbit d'aplicació i seu temporalización.
El Ministeri també treballa per tenir en un termini breu de temps l'esborrany del Reial decret dels ensenyaments de doctorat, i aviat es constituirà el Comitè del Marc Espanyol de Qualificacions per a L'educación Superior que a partir del treball realitzat per la Comissió de Suport concretarà aquest Marc.
També vull referir-me a la convocatòria del Campus d'Excel·lència Internacional que és una de les grans apostes per la modernització i internacionalització de les universitats espanyoles.
Vull manifestar la meva satisfacció per l'èxit d'aquesta Convocatòria. La major part de les universitats públiques espanyoles (un 84%) han presentat plans estratègics, així com un terç de les privades. Les Universitats han realitzat un gran esforç en la presentació d'aquestes candidatures.
En aquests moments el Ministeri es troba en el procés de selecció dels 15 plans que optaran a aquest reconeixement i que obtindran un finançament de fins a 200.000 euros per desenvolupar en més gran profunditat el pla sol·licitat.
Amb posterioritat a aquesta data aquests 15 plans estratègics presentaran la seva candidatura davant una comissió d'experts que seleccionaran a aquells que tindran aquest marxamo de qualitat. Tenim previst que la resolució es produeixi al final del mes de novembre. el Ministeri concedirà préstecs sense interessos a les CA on es troben les universitats, que seran complementats amb subvencions del PlanE que gestiona el Ministeri de Ciència i Innovació.
CEUTA I MELILLA
Senyories, l'àmbit de gestió directa del Ministeri ha de veure amb les ciutats de Ceuta i Melilla. Tots els programes del Ministeri tenen una gran importància per a l'educació en aquestes dues ciutats.
A Melilla durant aquest curs s'incrementa en 38 el nombre de professors per la posada en marxa del Col·legi d'Altos del Real, pel reforç del nombre d'orientadors de IES i la implantació de nous cicles formatius. S'ha reforçat també la plantilla d'inspectors d'educació, passant de 4 a 5 inspectors.
Els vull anunciar que aviat visitaré Melilla per conèixer i inaugurar formalment el Col·legi d'Altos del Real.
Durant aquest curs el Ministeri comença l'edificació de l'Escola Oficial d'Idiomes, el Conservatori Professional de Música i el Centre de Persones Adultes.
A Ceuta s'incrementa en 12 el nombre de professors pel reforç en orientadors i la implantació de nous cicles formatius en Formació Professional i Programes de Qualificació Professional Inicial.
Finalment en ambdues ciutats seguim treballant en cooperació amb els Governs Locals per enfortir l'ensenyament infantil i el desenvolupament de programes centrats en els col·lectius més desafavorits de la ciutat.
BATXILLERAT
Senyories, el Grup Popular tenia registrada també una petició de compareixença de la meva antecessora en el càrrec, amb data 24 de març per informar sobre la reforma del batxillerat. Amb molt gust els exposo la posició del Ministeri a aquest respecte, encara que considero que en la meva compareixença del mes de maig ja debatem sobre aquesta qüestió àmpliament.
Com a conseqüència de la sentència de 2 de febrer de 2009 de la Sala tercera del Tribunal Suprem per la qual es declara la nul·litat de l'apartat segon de l'article 14 del Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel qual s'estableix l'estructura del Batxillerat i es fixen els seus ensenyaments mínims, l'alumnat amb tres o quatre matèries no superades d'1r no podrà repetir 1r cursant aquestes matèries i a la vegada anticipar dos o tres matèries de 2n curs.
Posteriorment es va arribar a un Acord en la Conferència Sectorial d'Educació, a què es van adherir la majoria de les comunitats autònomes, sobre la repetició en el primer curs de batxillerat, en els següents termes:
Els alumnes que en finalitzar el primer curs de Batxillerat hagin obtingut avaluació negativa en tres o quatre matèries podran, amb coneixement si escau de les seves famílies, prendre una de les següents opcions:
Senyories, com he assegurat en altres ocasions el Govern té un absolut respecte per les decisions judicials. D'aquí que per complir amb aquesta Sentència i garantir la més gran homogeneïtat possible en la seva aplicació es va treballar en estreta col·laboració amb les CA per aconseguir aquest Acord en Conferència Sectorial.
El Ministeri sempre treballarà per i per a l'acord en aquesta i en totes les matèries. Seguim considerant que la flexibilitat és una de les qüestions més rellevants per afrontar alguns desafiaments del nostre sistema. I com he indicat en nombroses ocasions, la flexibilitat no està renyida amb l'exigència, no es tracta com s'ha insinuat en alguns fòrums de regalar qualificacions. Es tracta de donar suport als alumnes amb dificultats perquè no renunciïn a seguir formant-se.
LLEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA
Senyories, el Grup Popular ha demanat la meva compareixença per explicar les actuacions que adoptarà el Govern després de l'aprovació de la Llei d'Educació a Catalunya.
El primer que vull dir a aquest respecte és que el Govern està actuant en aquesta matèria de la mateixa forma que fa amb tota la legislació promoguda per qualsevol parlament autonòmic: Des de la normalitat institucional. Amb diàleg i respecte al marc constitucional i estatutari i, en qualsevol cas, respectant els cursos que té en compte el nostre ordenament jurídic.
Catalunya va iniciar un procés polític i social que va incloure al moment oportú un Pacte per l'Educació amb la Comunitat Educativa Catalana i que ha culminat amb l'aprovació de la Llei d'Educació el passat 10 de juliol.
Senyories, abans de res hem de respectar la legitimitat institucional del Parlament català per aprovar una Llei educativa pròpia, com han fet altres comunitats autònomes, ja que la funció de les Administracions Educatives no només és la d'executar les polítiques estatals, sinó també elaborar la seva pròpia norma.
M'agradaria fer algunes consideracions sobre aquesta Llei. En la meva opinió, aquesta norma fa importants contribucions al debat educatiu. Una d'elles és l'autonomia que s'atorga als centres docents en matèria pedagògica, gestió i la seva relació amb l'entorn, qüestió central en els bons resultats educatius d'alguns països europeus que han posat en marxa aquest tipus de mesures.
En consonància amb dotar d'autonomia als centres, la Llei reforça la funció directiva, l'avaluació com a forma de retre comptes de tot el sistema i com a forma de comprovar l'adequació dels resultats al projecte de cada centre i les seves necessitats, i la implicació de les famílies a través de la carta de compromís educatiu.
Considero que totes elles són mesures que contribuiran a la modernització de l'educació a Catalunya, així com a la millora de la qualitat i l'èxit dels alumnes. Una Llei que considero molt positiva.
El Ministeri com no pot ser d’altra manera està estudiant amb deteniment tot l'articulat, com fa amb qualsevol altra norma, per veure si s'adapten en tota la seva extensió a l'ordre constitucional i a la legislació estatal.
Si existissin dubtes sobre part de l'articulat, la intenció del Govern és activar el procediment de conciliació previst per arribar a un acord de la Comissió Bilateral Generalitat-estat.
PACTE PER L'EDUCACIÓ
Senyories, durant la meva exposició he repetit en diverses ocasions les paraules diàleg, acord, col·laboració i cooperació. Així és com entenc el treball que la societat ens ha encarregat per millorar l'educació al nostre país.
No són paraules osques i buides de contingut. Responen a una realitat incontestable: Sense grans acords entre Administracions, forces polítiques, agents socials i Comunitat Educativa no podem avançar en matèria educativa.
Els problemes i els reptes del nostre sistema educatiu exigeixen una bateria de mesures en què el protagonista no pot ni ha de ser un Govern, un partit, o una associació. Aquesta tasca és una tasca col·lectiva. I de poc serviran les mesures preses de manera unilateral.
Per això, des que vaig assumir el càrrec he vingut parlant de la necessitat de forjar un Pacte Social i Polític per l'Educació.
Amb motiu de l'inici del curs polític el President del Govern ha fet una oferta de Pacte en matèria d'educació. És evident que la proposta va dirigida en primer lloc, al principal partit de l'oposició, però també a la resta de les forces polítiques del Parlament.
En la meva compareixença del mes de maig vaig assumir el compromís de formalitzar una Agenda de treball. Com ja he comentat amb anterioritat aquest és el moment de començar a treballar.
Ahir, vaig mantenir la primera reunió amb la Secretària General del Partit Popular. Va ser un una reunió cordial i vam estar parlant dels aspectes concrets sobre els quals hem de posar-nos a debatre en matèria educativa.
Podem i hem d'arribar a un acord. Ja es va produir un gran acostament en l'última moció conseqüència d'una interpel·lació que va presentar el Grup Popular en el primer ple de setembre al Congrés. Els recordo que una setmana més tard es va arribar a un acord entre el Grup Socialista i el Grup Popular, a què es van sumar altres grups, per aprovar de manera conjunta una moció en matèria de Formació Professional. Aquest petit pas és la millor demostració de que si existeix voluntat política podem posar-nos d'acord en moltes coses. I jo estic convençut que la voluntat política existeix en tots els grups de la Cambra.
El Ministeri també s'ha posat en contacte amb els portaveus dels diferents grups parlamentaris per fixar durant els propers dies reunions amb tots i cadascun d'ells sense excepció.
Encara que tindrem ocasió de debatre més amb deteniment en aquestes reunions, m'agradaria dur a terme una sèrie de consideracions generals sobre aquesta Proposta de Pacte Social i Polític per l'Educació.
Considero que per damunt de les nostres legítimes consideracions ideològiques i polítiques hi ha moltes qüestions sobre les quals hi ha ja un acord previ. I crec que existeixen una sèrie de principis bàsics sobre els quals basar aquest gran Acord.
FINAL
Senyories, finalitzo ja la meva intervenció. Estem al començament d'un curs en les nostres aules que serà fonamental per a l'esdevenir futur del nostre país. La modernització i la millora de la nostra educació exigeixen de totes aquestes mesures que els he anunciat i de moltes més.
Vull que aquest curs que ara comença suposi el punt d'inflexió en aquest repte i desafiament de convertir l'educació en el gran motor del desenvolupament i el benestar del país.
Amb la proposta de Pacte Social i Polític per l'Educació que el Govern ha fet a tots els grups parlamentaris i a tota la societat espanyola estem contribuint a aquest èxit futur. I el fem des del convenciment de que per aconseguir-ho necessitem el concurs de totes les Administracions, Comunitat Educativa, Grups Polítics i la societat en el seu conjunt. La mateixa Societat que avui ens mira expectant perquè del que aquí decidim i acordem depèn el futur de l'educació i el futur del nostre país.
Moltes gràcies.
