Avui dia resulta indubtable que la transferència del coneixement generat pels centres d'investigació pública a les empreses és un element clau per al desenvolupament econòmic d'un país. Per exemple, als Estats Units, una de les nacions amb una política de transferència més eficaç (on segons informe del Committe for Economic Development de l'any 2000, el 73% de les referències de patents industrials provenen de la I+D pública), el percentatge de rendiment de la inversió per part de les empreses en investigació acadèmica excedeix del 28% (segons acredita l'informe Mansfield de 1991, un dels més citats i reconegut pels especialistes).
Així ho ha entès el nou Pla Nacional d'Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica, que de les 6 Línies Instrumentals d'Actuació (LIA) que té en compte, una d'elles ha estat dedicada en exclusiva a la transferència i utilització del coneixement.
També ho ha entès així la recent Recomanació de la Comissió Europea C (2008) 1329, de 10.04.2008, què identifica a la transferència de coneixement com una de les eines principals per al rellançament de l'estratègia de Lisboa, per entendre que la transferència és una eina essencial per generar beneficis socioeconòmics i ha de ser considerada com una missió estratègica i prioritària dels Estats. Per fer-ho, ha sol·licitat als Estats membres que elaborin un informe bianual sobre les mesures adoptades, i el seu impacte, partint de les recomanacions realitzades en aquest document, havent de lliurar-se el primer informe el 15 de juliol de 2010.
